Growing up

Anna had a pink dress whose grandmother madre when she was ten years old. It was perfect and she wore it for everything. That dress accompanied to the girl in the most important and happy moments of her life.
One day, as usual, Anna put her dress but she saw that it felt tight. At first, she thought that it had shrunk in the washing machine. But the months passed, and it kept feeling tighter. The buttons pulled, the skirt got shorter… Although the inconveniences, Anna kept wearing it.
But one morning she was looking at the dress, and a thought came to her mind and changed it all.Anna realized that it wasn’t the dress that was shrinking, she was growing up and she could not do anything to stop it.

Paluas

Carta abans de la llarga nit

Estimada,t’escric aquestes ratlles de pressa, perquè ja arriben. Segur que comprendràs que no em puc quedar, m’afusellarien. No et dic cap a on marxo, per si de cas troben aquesta carta. De fet, potser seria millor que la cremessis. Només vull que sàpigues que t’estimo i que no renuncio a trobar-nos de nou, sigui on sigui. T’ho dic de debò: dubto que hi hagi gaire gent que hagi estat tan feliç com ho hem estat nosaltres. Agafa les forces del nostre petit per continuar endavant, amb l’esperança de retrobar-nos algun dia.Sempre teu,FranciscoPins del Vallès,25 de gener de 1939.

Flanagan

El deute

El Deute
El cotxe de Clara va morir sota un sol implacable. Quan va veure’ls apropar-se—tres homes amb roba encara mullada de mar, els peus coberts de sorra—va estrènyer les claus.
—No us apropeu—va advertir.
El més gran va alçar les mans:
—Només volem ajudar.
—No confio en vosaltres.
Van treballar en silenci: van empènyer el cotxe, connectar cables. El motor va tossir i va arrencar. Clara va buscar diners, però el més jove va negar amb el cap:
—No cal.
En allunyar-se, un d’ells va mirar enrere:
—Tant de bo algun dia valguem més que la vostra por.
Clara va sentir el pes d’aquestes paraules mentre la pols s’empassava les seves figures. Les monedes a la seva mà cremaven com culpa.

Pinela

El llop

Va baixar del bosc quan la neu ho va cobrir tot. No va atacar ni fugir. Només avançar, amb la fam als ulls.
Els cérvols el van cridar assassí. Els ocells van alçar el vol. Els senglars li van mostrar les urpes: «No hauries d’haver vingut».
Els homes el van acorralar a la plaça. L’observaren, esperant que es llancés. Però ell només els va mirar. No va abaixar el cap. Va caminar deixant petjades vermelles a la neu. La gent es va ajuntar amb forques i pals.
Llavors, ell va alçar el musell i va udolar. No fou un udol solitari, sinó una crida esgarrifosa, plena de fam i ràbia.
I des del bosc, dels turons, de les ombres, la nit es va omplir de dents.
Aquella nit, la seva ramada va menjar.

Pinela

Sheeps

I start my count, they get ready to jump and each one of them, without exception, cross the fence.
The shepherd’s dog work it’s easier when there is no insomnia.

Anit Riu

El viaje

El tren se veía enorme desde el andén. Había viajado antes pero nunca en larga distancia.
Parecido a una bala gigante, gris e imponente, el convoi permanecía quieto, con las puertas abiertas, aguardando las aventuras de sus pasajeros.
Ella, algo desorientada, buscaba el número de su vagón cuando se topó con un hombre de mirada amable que con una amplia sonrisa le ofrecía ayuda.
Que gran alegría sintió al verle de nuevo, hacía mucho tiempo que no hablaba con Antonio. Sin duda, fue el mejor acomodador de larga distancia.
Si, no hablaba con su abuelo desde su muerte, 2 años antes.
Satisfecha, cogió su maleta y subió al tren.

Anit Riu

Respiració

Inhalo i tanco els ulls, sento l’escalfor dels primers dies de primavera.
Exhalo i en obrir-los et veig dormint al meu costat, com més t’agrada: fet una bola amb la cua caragolada sobre teu.
Inhalo: en la meva foscor sento la pau dels últims minuts amb tu.
Exhalo i ja no hi ets. Déu mil papallones s’emporten la teva ànima; i aquí queda, només, el sol i el teu record.

Anit Riu

Pas al buit

‘- No miris avall, mira l’horitzó.- D’acord.Com em tremolen les cames! No, no hi pensis! T’ha dit que miris l’horitzó.Vaja, aquestes muntanyes són magnífiques. I a la distància tots els cotxes són tan petits…Què estic pensant?! Per què estic aquí parat? De debò saltaré? 207 metres sobre el terra, què passaria si es trenca…- Preparada?-Sí!!!No! No estic gens preparat! Per què he dit que sí?-Tres, dos, un, va!..
Han passat sis anys d’aquell salt, però els meus sentiments eren tan vius, l’adrenalina era tan forta que encara puc tancar els ulls i recordar amb detall les sensacions de set segons del vol lliure. Set segons durant els quals la por es va convertir en excitació i gaudi de la llibertat.

Nina

Un viaje no tan familiar

Subí al tren con mi madre. Me puse a hablar con ella sobre cosas que me habían pasado en la escuela, hasta que un hombre pasó por delante nuestro. Noté a mi madre muy tensa, ese hombre me sonaba muy familiar, pero no le di importancia. Más tarde, al fondo de mi vagón, escuché unos gritos aterradores. Me di cuenta de que habían matado a un hombre, un momento después ese hombre tan extraño se dirigió a mí y me dijo: “Perdóname, hijo”. Acto seguido saltó del tren y no le volví a ver nunca más.

Juan Casado

My opinion

For me the best players of barça are: Lamine Yamal, Pedri and Raphinha. I think that barça needs another fordwardto change Lewandowski because he isn’t playing very well, for me the best option is Isak from Newcastle. I think that Barça is playing the best team in the world, because this I think that Barça is going to win the champions. The other option to win is PSG, Real Madrid won the match versus Atlético of Madrid, i think that this match should be won by Atlético because the VAR annuled the penalty goal from Julian Alvarez. They said that he made a doble touch, I don’t agree with this and I think they shouldn’t have won the match and Atletico should pass the round.

Peter Lewis