| La veig entrar per la porta de la cafeteria i no puc evitar que se’m formi un somriure d’orella a orella. És tan bonica com a les fotos del seu perfil que fins i tot la panxa de gana se’m regira. M’aixeco, ens saludem, i no puc evitar quedar-me embadalit amb la seva mera presència: té millor pinta que qualsevol pastisset de l’aparador. La seva cara rodona, amb petites arrugues a la comissura dels seus llavis que denoten que deu tenir un gran somriure, s’il·lumina amb els seus grans ulls verds que semblen dues grans olives. Encara no ens coneixem, però no tinc cap dubte que és la meva noia ideal. Ideal per ser el meu sopar d’avui, literalment. La Lluna |
Author Archives: redaccio
Mira, petita meva
| – Mira, petita meva, – va dir el pare. Així és com anomena la seva filla, la seva Torre Eiffel! – Aquest club d’hoquei és magnífic! els dos jugarem al llac gelat durant la meva jubilació, com abans! Com li agradava patinar amb el seu pare quan era petita! – Veus la caseta al costat del llac? Ella és meva. El pare assenteix cap al mirall platejat de les aigües tranquil·les del llac i, al costat, una barraca amb fum damunt del seu sostre. – Allà estarem contents amb la mare, per la nostra jubilació! El pare, la mare acaba de morir… i, a més, tu també fa setze anys que estàs mort! Turandot |
Tazas locas
| Montada en las tazas locas que no paran de dar vueltas, no puedo apartar la mirada de la pequeña niña que está a mi lado. La veo utilizar todas sus fuerzas para hacer girar la taza pero, por más que veo que no puede, no la ayudo. Mi mirada se empaña, por culpa del viento y antes de que se me escape otra lágrima traicionera, me limpio con mi manga destrozando aún más el rimel. Suena el pitido anunciando que la atracción se acaba y la niña, clavando sus grandes ojos en mí,con una voz inocente me pregunta: –¿Que nos pasó? Con un hilo de voz lo único que le puedo responder a mi yo del pasado es: – Crecimos. Flor de cerezo |
Entrevista de treball
| “Segui en aquesta sala i esperi que diguin el seu nom” va dir la recepcionista. Li va fer cas i es va asseure davant la mirada indiscreta dels altres candidats. Però no li va importar. Ja estava prou nerviós. Feia molt de temps que no trobava feina. Enrere van quedar els anys en què podia protegir tot un regne… Ara els seus contractes amb sort duraven un dia. Com aquell que va trobar per Sant Jordi, o aquell altre en un mercat medieval. Tot i que aquest últim no havia acabat bé. Sense voler va calar foc al lloc. Per això s’havia apuntat a un curs de mindfulness i esperava poder-se controlar millor. Ser drac era cada cop més difícil. Neska |
Auguri
| En Llorenç no volia que s’acabés l’estiu. Sabia que ella se n’aniria i li feia molta pena. Assegut al seu jardí, va fer un glop al seu te i va mirar als costats. Encara no hi havia rastre d’ella. Segurament hauria sortit a buscar una mica de menjar. Va recordar el primer dia que la va veure, en començar la primavera. Ell feia setmanes que no sortia de casa. La mort de la seva Antònia li havia deixat un gran buit. Però aquestes noves visites li havien tornat una mica d’il·lusió. Just quan anava a fer un altre glop, va escoltar un cant llunyà. Era ella! L’oreneta havia tornat. En Llorenç va tornar a desitjar que no acabés l’estiu. Neska |
El guardià del tresor
| El drac va deixar anar un últim bram i es va desplomar a terra. L’Alfons va deixar caure la seva espasa ensangonada i va córrer cap al tresor. Era ric! Amb l’alè encara entretallat, va estendre la mà i va agafar un grapat de monedes. Un somriure es dibuixava a la cara quan va començar a sentir una sensació de formigueig a la mà. Va deixar anar l’or i astorat va veure com començaven a sortir-li escates. El formigueig va continuar estenent-se per tot el cos, brotant més escates al seu pas. Les seves mans i peus ara eren urpes esmolades. No hi havia cap dubte, s’estava convertint en un drac. S’estava convertint en el nou guardià del tresor. Neska |
Protect The King!
| The battle began very strategically, with each troop deciding how to attack and defend simultaneously. The queen approached on her horse, trotting, attempting to dethrone the enemy king. The opponent’s troops remained at their base, protecting their beloved king, while a small number of brave soldiers went on the offensive. The queen went to seek reinforcements to counterattack while contemplating a change in strategy. Time was running out rapidly, and every minute was crucial, but it was too late. Checkmate, and the game was over. Firestar |
La Carrera
| Era mi primera carrera y nunca imaginé este final. Yo era solo un joven conejo muerto de miedo contra una manada de perros furiosos. Me abrieron la puerta y empecé a correr lo más rápido que pude, mientras las personas en las gradas gritaban emocionadas. Sentía el jadeo de los atléticos galgos que cada vez estaban más cerca de acabar conmigo, quedaban solo 100 metros, estaba tan cerca pero tan lejos. Ellos, cada vez más próximos, me sentía atemorizado cuando percibí sus dientes cerca de mi mandíbula. De repente todo paró, los perros dejaron de correr, unos humanos con carteles gigantescos empezaron a hablar con un micrófono a los espectadores, me cogieron del pescuezo y me levantaron ante el público. Jaque Mate |
Ocults a plena vista
| Ens observen, ens avaluen, ens examinen. No ens n’adonem, però estan allà constantment, planejant, preparant, creixent. Porten milenis entre nosaltres, integrant-se i adaptant-se, alimentant-se del que la humanitat deixa enrere. Estan a tot arreu, amagant-se a plena llum del dia, davant dels nostres ulls. I tot i així sembla que no els veiem, que no advertim la seva presència. Ja quasi estan preparats, i quan ataquin, no sabrem d’on venen ni on van, què volen o per què ho volen. Però en canvi, ells ho sabran tot sobre nosaltres, seran implacables, infal·libles, perfectes. Penseu, heu vist mai una cria de colom amb els vostres propis ulls? Fugi_dove |
Mi Camino
| Entonces, la solución es -dijo el profesor de matemáticas antes de ser interrumpido por un portazo. Eran soldados del ejército y venían a controlarnos. ¡Corran! Dijo el profesor asustado. ¡Corre que no nos vean! Me dijo mi mejor amiga en voz baja. Corrimos lo más rápido que pudimos. ¡Qué suerte tuvimos! Dije exhausta cuando salimos del edificio. ¡Sí! Contestó ella. Ahora me pregunto, ¿Todo ese riesgo valió la pena? Si, me respondo, gracias a ir a la “universidad flotante” pude hacer la carrera de física y química y ganar dos premios nobel. Soy Marie Skłodowska mejor conocida como Madame Curie. Jaque Mate |