| Dans la lueur mourante du crépuscule, elle se tenait là, immobile, les yeux fixés sur l’horizon lointain. Les souvenirs affluaient, comme des vagues caressant le rivage de son esprit. Chaque brise semblait murmurer son nom, réveillant les échos d’un amour perdu dans les méandres du temps. Mais au milieu des ruines de son cœur, elle trouva la force de sourire, car elle avait appris que même les cendres peuvent donner naissance à de nouvelles étoiles. Farigola |
Author Archives: redaccio
Progrés
| Por. Els veig arribar a través dels barrots. Obren la porta. Pànic. Em subjecten amb força i em treuen a l’exterior. Bramo. Xisclo. Em retorço. Una punxada a la carn. Em desperto. Mal de cap. Calfreds. Desorientació. M’adormo. Em desperto. Por. S’apropen. Reculo. Passen de llarg. Ara li toca a un altre company. M’espanten els seus crits. M’arrauleixo en un racó. Marxen. Sento un soroll. Por. Tornen a ser aquí. Obren la porta de barrots. Preocupat. Veig que l’agafen i que el treuen. No es belluga. Sembla només un ninot. Dolor. Anoten alguna cosa en uns fulls. -Un altre intent fallit –sospira l’investigador principal mentre deixa el conillet d’índies damunt la taula metàl•lica. -Sí. Ho haurem de continuar provant. Roc |
Una cuestión de dragones
| —He oído que tenéis un problema con un dragón. —Considerado uno de los caballeros más valientes de la región, proyectaba la voz con tanta fuerza que hacía retumbar hasta los cristales de la posada. —Ah, sí —respondió con alegría el hombrecito que lo atendió—. Bueno, no tenéis que preocuparos más, lo tenemos entretenido jugando al parchís en la parte de atrás. ¿Os apetece algo de beber? ¿Cerveza, vino, una infusión de hierbabuena? Invita la casa. Birdie |
El llibre
| Tot va pasar una nítida d’horrors causará per un terrible llibre. Tot va començar quan un comerciant ambulant va dedicar oblidat un llibre.Un vagabund el va obrir i va ser posseït.Una nit al carrer es va veré un llum estrany va inundar les carrers,i un ser va sorgir del llum matant i asustant a la gent.tothom menys un nen corria amunt i avall ,el nen pres pel pànic no es podía moure quan l’esser el va veure,es va apropar,i va descubrir que nomès era un nen innocent. I no se sap ben bé com l’esser va desapareixer en el llibre per sempre més A.P.M |
Sola
| Estic sola des de fa un parell dies. Totes han desaparegut. En aquest camp de pelfa verda ens van abandonar ara fa unes setmanes. Érem unes 3000. Unes més rodonetes, d’altres amb panxes més cap endins. Em costa recordar d’on veníem, només recordo foscor, amuntegament, silenci… Un dia va arribar la llum, ens encegava, vam ser llençades en aquesta superfície verda i ens van començar a separar. Algunes estàvem enllaçades, i ens arrencaven per posar-nos en extrems oposat. Jo soc on totes som més aviat blanques. Cada dia desapareixien entre 6 i 12. Fins fa un parell de dies, que estic ben sola. I de sobte m’agafen, m’encaixen i formo part d’un puzle de 3000 peces del “Fantàstic Món submarí”. Pit-roig |
El petit aneguet
| El aneguet es trobava sol en mig del mar ,…i bé, us preguntareu què és això, doncs això és part d’una història que va començar tal que així. Un assolejat matí de primavera una família d’ànecs va sortir a fer un tomb per un bonic mar, quan de sobte una núvols negres van arribar i va començar una forta tempesta. Els ànecs van intentar amagar-se, però un, el més petit, és va perdre entre fortes onades. La familia va haver de refugiar-se i esperar que amainés la tempesta per amar a buscar a l’aneguet perdut. Quan el van trobar el aneguet es trobava sol en mig del mar, plorant perquè no sabia no era, però en veure la seva família se’n va anar content a retrobar-se. Cristina |
Per Sant Jordi, pot ser possible
| Avui sí, avui pensaràs en mi, i em regalaràs un ram de flors, d’aquelles tan maques, amb colors ben vius i olors penetrants com cristalls. Avui canviaré el meu pentinat, i em posaré ben elegant. Avui, dia de Sant Jordi, esperaré la teva trucada. Avui, el miracle es pot produir, perquè tot és possible, per molt extravagant que sembli. Però, no és prou prodigiós estar vivint sobre una esfera que dóna voltes en un univers immens i misteriós? I, no ho és el fet que bategui el cor, segon a segon, sense distracció? Doncs, que em tinguis present, potser pot arribar a succeïr. Donem via lliure a la imaginació, i concentrem-nos molt en el nostre desig. Per Sant Jordi, dia de llibres i roses, de gent engrescada que omple els carrers, aquest desig es pot arribar a complir. No hi haurà un altre dia com aquest en tot l’any, perquè les paraules es fan tan fortes com la pròpia vida. Un dia de màgia, de somnis, d’amors impossibles que, misteriosament, es fan realitat. Somiem. Dana |
La meva pell
| Visc en una pell que em va petita, i fa olor a suor. Cada tarda la rento i l’estiro i encara em va petita. La olor no marxa. Shal14 |
The end of t’he happiness of the princess
| Last test the Princess was the persona who was chosen to be sacrified for the dragon ,but a Knight sabes her and today is the day off her wedding. When the Princess was walking to the front part of the hall,we listened a noise. When we went out we saw another dragon coming to the hall. We started feeling scared and when the dragon stopped infront of us we started screaming. After five minuts the dragon took the Princess and the Knight to the hotel’s rooftop and ate them. While all of us were crying and screaming, the dragon shouted:” That’s for haing killed t’he king of t’he dragon’s city”. Karipe |
Tormenta de verano
| Llueve. Uno de esos chaparrones de verano que te deja calado hasta los huesos, tan inesperado cómo esa extraña llamada a la puerta hace tres días. Recuerdas que, además, justo pasaban tres minutos de la media noche. —¿Ahora? —fue lo único que dijiste después de unos segundos de incredulidad—. Pero…no…me ha dado tiempo… Llueve. Miras cómo las gotas se abalanzan sobre la piedra ya mojada, rompiéndose en miles de chispas vidriosas. La tormenta de verano aún pesa sobre el ambiente cómo una losa húmeda. Sonríes. Al fin y al cabo el más allá no está tan mal. Al menos ya no tienes que preocuparte por ese bochorno veraniego insoportable. Caronte |