Estic al tren i no puc evitar escoltar les converses dels passatgers que m’envolten. Al meu costat tinc a dos joves que no paren d’explicar acudits com si estiguessin al Club de la Comèdia. Arribem a la parada de La Floresta i just quan s’obren les portes, un d’ells li diu a l’altre:

– Què fa un pallasso quan s’equivoca escrivint?

En el moment en què el noi es disposa a resoldre l’acudit, els dos es baixen i es tanquen les portes. De sobte, m’envaeix un sentiment de soledat quan, a través del vidre que ens separa, els veig riure sense parar. <<Jo també vull riure amb ells!>>, penso. Mentre el tren comença a moure’s, fixo la meva mirada en aquells joves que s’esfumen privant-me de la resposta. Mai la sabré.

Pseudònim: Bay-o

Al país de les neus vivien els temibles Tuniqs i els diminuts inuits. Un dia dos famolencs gegants van perseguir un inuit i aquest els va dir: la meva carn sadollaria només a un de vosaltres, quin de vosaltres és el més fort? Els tuniqs es van enredar en una lluita sense temps ni descans per a comprovar quin era el més fort. Van copejar la terra obrint solcs, buidant glacials i així, van sorgir els rius i es van elevar muntanyes. La lluita va ser fratricida i mortal, al costat d’ells, la terra es va cobrir d’un mantell verd i l’aigua fresca va inundar el mar i els llacs. El petit inuit veient la feblesa dels contrincants, va aprofitar l’ocasió per a llançar unes petites fletxes al fràgil cor. Des de llavors l’esquimal, quan surt a caçar, porta una fletxa diminuta, però valuosíssima.

Pseudònim: Rimkieta

-Mama, puc sortir divendres a la nit? Segur que em diràs que no perquè mai em deixes fer res.- va dir mentre es tancava a l’habitació.
-Pau estàs estudiant?-vaig dir al meu fill, doncs sabia que estaria amb el mòbil.
Asseguda a la cuina, respiro fons. Estic tan cansada i penso allò que no puc dir en veu alta, que bé estaria si no hagués tingut fills.
De fons el so de l’alarma del mòbil. En els segons de somni-vigilia, veig el xoc, l’ambulància, l’hospital, el cementiri. En torno a ser conscient, ja no hi són, estic sola, sense fills….
Mentre una llàgrima em cau per la galta em dic : -compte amb el que desitges, compte.

Pseudònim: Ginesta Blancafort

L’oportunitat per al seguiment es va presentar quan menys s’ho esperava. Es va passar les mans pel rostre i es va asserenar. Havia d’actuar amb rapidesa i prudència. En aquest fràgil equilibri radicava l’èxit de la missió. Va pensar en les pel·lícules clàssiques i va iniciar la persecució del seu objectiu. Ni massa lluny, per no perdre’l de vista, ni massa a prop, no fos cas que es delatés. Hi va dedicar tot el dia i va valorar riscos i recompenses inherents a la seva acció.

Per fi, va decidir que havia arribat el moment d’actuar. Es va deixar d’ardits, va sorgir de les ombres i va córrer a atrapar-lo. Tanmateix, en el darrer moment, quan va allargar la mà per engrapar-lo, un calfred el va recórrer l’espinada i es va fer enrere. Un cop més, la por l’havia impedit atrapar un somni.

Pseudònim: Criònic

La dona escaquista és una rara avis que envia un avís: aneu amb compte perquè vinc a explicar-vos un conte; de l’hegemonia mental en faré un trencadís fractal i amb el tornavís de la paraula cargolaré la faula de la dona que dóna, per si sedimenta l’exemple de la bona vestimenta. Que som el que fem, i el que no.

Pseudònim: Porc