Dos dies abans li havien canviat la clínica i el metge, almenys, ara no pariria sola. En Marc, el seu estimat, seria amb ella. A les deu de la nit, l’Ona va decidir venir al món…la Joana anava de part! En arribar a la clínica, la vida li va posar persones immenses en el seu camí. Va rebre la tendresa dels gestos i mirades de l’equip sanitari. Va escoltar el to de les seves veus, va poder imaginar el seus somriures i sentir la intenció dels seus cors. En dues hores li va donar la benvinguda a la seva filla. L’Ona no es va rendir, va aixecar la bandera blanca amb la innocència d’un nadó i va permetre que l’abriguéssim amb la nostra mirada de prop, i de lluny també. Va ser una molt bona notícia entre totes les que rebem a diari des de casa, sense sortir al carrer. A les dotze hores d’haver nascut, va arribar a casa seva. L’Ona havia estat el sol que tanta falta ens feia en aquests moments.
Pseudònim: Adalie Safort