Quan miro enrere encara puc veure les seves cares. Dones, homes, filles i pares d’algú, avies, germans… víctimes innocents. Com fer front a aquesta plaga? Com derrotar a un enemic invisible? Van ser moltes hores, moltes guàrdies, moltes emocions però allí vam estar; al peu de cada llit donant el millor de nosaltres. Jo ho vaig veure. Aquestes mans van sostenir eixes mans, que agafaven amb força mentre uns ulls perduts cercaven uns altres dels quals volien acomiadar-se. Van ser dies molts durs, però els vam passar. La grip espanyola la van anomenar. Després va vindre “la negra” i més tard “la corona”. Totes les vam superar. Vaig poder estar sempre de la banda dels herois i de les heroïnes de bata verda i mascareta. Junts ho vam fer i junts ho tornarem a fer. Sempre.
Pseudònim: Akeon