Hi havia una vegada una paraula que vivia trista i sola al país de les lletres. En aquell món, tothom estava format per consonants i vocals, però aquesta pobra parauleta només tenia consonants al seu cos. L’SPQR, que així és com es deia, estava trista perquè ningú no la sabia pronunciar bé. Un bon dia va decidir canviar de vida i se’n va anar al país dels números. Quan va arribar, totes les xifres se la miraven de reüll. També se sentia diferent… Cansada del viatge i morta de gana va entrar a una botiga on venien signes de multiplicar, dividir, sumar i restar (que era el menjar dels números). -Com em menjaria ara un punt i coma o un accent… De sobte, un número la va aturar. Era diferent! Elegant i ben vestit i li va dir: – Ei, a tu et conec, tu ets l’SPQR! -Qui ets? Li va preguntar la paraula de consonants -Jo sóc el numero VII, tant els meus avantpassats com jo, hem conviscut amb lletres com tu. No has de patir, has trobat el teu lloc.
Pseudònim: Berenice