La mare va tenir quatre filles. Les estima tant, que no voldria morir mai per tal de cuidar-les quan siguin velletes! La mare viu per elles, i elles fan la seva. Ni recorden que tenen el tresor a la altra banda del telèfon.
La mare te la necessitat de fer veure que està be. Que accepta que la vida es així. Que els fills només els poses al mon. Però té un mal tant terrible que ni ella mateixa ho sap. Somia que un dia, perquè sí, truquen a la porta i es una d’elles, les nenes. Que passava gratuïtament per allà, i tenia ganes de veure-la.
I les filles? Quan no hi sigui la mare, somiaran que un dia, perquè sí, truquen a la porta de casa la mare. Que passava per allà i va aprofitar per estar amb ella una estona.
Pseudònim: LA FILLA