Es deia Keith. Tenia 13 anys, i un munt de ferides obertes a les mans.
Aquell ferro li havia semblat manejable i dòcil al principi, quasi amigable. Però amb el pas dels mesos semblava que la matèria s’enduria. Es feia més i més pesada, i més hostil. Les seves mans ja no eren mans de nen, sinó d’aquell que ha perdut tota esperança en el futur, però també en el passat. Havia oblidat d’on venia. Era un Keith desdibuixat d’ell mateix, entre el soroll de les màquines i la suor d’aquells homes que esbufegaven. Es deia Keith. Tenia 13 anys, i treballava a les drassanes de Belfast, construint un monstre de ferro forjat i d’acer. Clong! clong! Dia i nit. Un soroll dur i profund, que res podria apaivagar. Al cap i a la fi, aquell era ferro del Titànic. Dur i fred com el gel.
Pseudònim: Joana La Loca