Des de que el primer motor havia deixat de funcionar l’avio no havia parat de baixar i nomes podia veure kilòmetres de mar per tots els cantons per la estreta finestreta de l’avio nomes veia aigua. Semblava que tindríem que fer un amaratge tot i que teòricament havíem de estar a prop de la costa catalana jo no veia res que m’ho confirmes i els intents de la tripulació per calmar als passatgers eren en va. Ens van demanar que tanquéssim les finestretes i que ens poséssim en la posició adequada per rebre l’impacta. Jo pensava en la meva família que per primera vegada no estava amb mi en un viatja en avio i pensava en els somnis que no havia aconseguit assolir i que mai aconseguiria. I com si fos un miracle el aeroport va aparèixer entre els núvols i vam aterrar. Vaig veure que tenia una segona oportunitat per complir els meu somni.
PSEUDÒNIM: Casimiro