La bellesa d’un gelat

Vaig sortir del col·legi emocionat. Había acabat el curs i vam sortir tots cridan donant-nos  de mans a l’esquena i pensan de cap al estiu. Com era l’ultim dia d’escola ens vam dirigir cap a la gelatería a agafar alguna cosa de brenar. Cuan vam arribar al lloc sagrat vaig estavellar la meva cara contra el vidre que protegía el valuos tresor ple de infinitat de colors i sabors de tots els tipus imaginables. La severa mirada del gelater contaba les meves monedes amb gran minuciositat sense perdre de vista les altres bèsties que esperaven amb impaciència el seu torn per obtenir el preciosíssim gelat. Cuan vaig poder reclamar-lo em van donar el gelat més luminós i temptador que havía vist  mai i el vaig agafar i protegir com si fos el meu fill. Vaig sortir quan de sobte pafffff. El gelat va acabar desaprofitat en la jaqueta d’un ciclista inocent i sense  mala intenció.

 

 Un plaer malgastat un altre cop.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *