Sóc el típic lletraferit afectat per la recalcitrant crisi que consumeix la societat actual. El meu cervell ha tancat a pany i forrellat deixant-me en la inòpia. De fet, ha resolt de forma unilateral abaixar les persianes per culpa d’unes neurones que s’han declarat en vaga indefinida, fartes de ser espremudes fins a la sacietat mentre rendien homenatge a les muses. La meva ment, víctima d’obsolescència programada, divaga en cabòries i elucubracions buscant en va els arguments que d’antuvi l’abarrotaven, una espurna de la creativitat que abans l’aclaparava. I què dir de les divines muses? Aquestes ladines i capritxoses entitats, font d’inspiració de literats i poetes, han fugit cames ajudeu-me i a hores d’ara romanen en parador desconegut.
Pseudònim: David