Joan,
Tinc un descans, d’aquells que s’agraeixen… En mig d’una reunió eterna i banal. Em miro la llibreta. Hauria d’haver pres notes, però només hi trobo quatre gargots mal alineats. No sé molt bé que volien ser però ara hi veig una caixa amb potes… Amb el bolígraf hi faig unes obertures, hi collo una barra, quatre cadires, llumetes, quatre plantes… Ara és un xiringuitu, blanc, minimalista; sense música per poder sentir les onades de fons… Busco en el meu cap una de les platges que tant m’agraden, llargues, de sorra clara, onades de foto, el vent just… i el planto allà mig. Sembla que la cara em canvia, ja somric.
I penso en el teu dia, potser feixuc, potser avorrit, com el meu… I decideixo enviar-te aquestes línies, per fer-te somriure, per compartir amb tu el meu xiringuitu… Tal vegada hi trobaràs a faltar una hamaca, un llibre, una socorrista a punt per rescatar-te… (em pregunto com acabaria el teu xiringuitu)… ens hi trobem aquesta nit i me’l ensenyes?
Anna
Pseudònim: La Cafetera