Tenia dotze anys . Una nit com qualsevol altra estava amb ma mare veient la televisió.
Vam canviar de canal i de cop i volta van donar una notícia sobre un accident:
“ Un camió ha embestit a un noi de 21 anys i ha mort”. Ma mare es va posar a plorar intensament. No sabia ben bé què pensar…
Van passar quatre mesos i ma mare va caure malalta: estava a un pas de la mort.
Vaig anar ràpidament a veure-la i les seves últimes paraules van ser: “Amor meu,no et preocupis, em vaig a viure amb el teu germà”.
Pseudònim: CALAMARÇA