Silenci, foscor, escalfor… Alguna cosa s’agita damunt meu i sé que ha arribat l’hora.
Una força m’empeny, no de manera continuada, a cops. Començo a sentir enrenou al meu voltant. La força augmenta, portant-me a una zona aparentment sense sortida. Sento una forta pressió al meu cap, crits guturals, una última empenta… adéu a la pressió.
Noto unes mans agafant-me. No puc respirar. El llum entra per les meves parpelles però no les aconsegueixo obrir. Les mans es mouen i… pam! El mal és immens per un cos tan petit i ploro desconsoladament, entonant el cant d’una nova vida
Pseudònim: Ita Uchi