Vaig trobar el teu marit a la rambla del celler i va venir a felicitar-me, a diferència de les altres vegades. Es va disculpar per no haver assistit al partit el dissabte, no havia pogut acudir per motius de feina. Li feia l’efecte que tu sí havies anat, devies haver arribat al final perquè segurament t’havies aixecat tard, ets una mandrosa i el futbol no t’agrada gens encara que jugui el vostre fill. Després em va ensenyar una foto del cotxe nou, i no es va poder estar de comentar el preu. Ell tenia ganes de seguir xerrant i jo no. Ens vam acomiadar i no li vaig dir que ja ho sabia tot: que vas dir-me que ens veuríem aquell matí i vas complir la teva paraula com fas sempre, que havies animat i gaudit amb l’equip des del primer minut, que el més important no es tenir coses sinó les persones que estimes, que no et valora com et mereixes, que no et coneix ni de bon tros. Que la llum dels teus ulls ho eclipsa tot. Que et seguiré esperant encara que avui tampoc ens puguem veure.
Pseudònim: H. Mayol