El Deute
El cotxe de Clara va morir sota un sol implacable. Quan va veure’ls apropar-se—tres homes amb roba encara mullada de mar, els peus coberts de sorra—va estrènyer les claus.
—No us apropeu—va advertir.
El més gran va alçar les mans:
—Només volem ajudar.
—No confio en vosaltres.
Van treballar en silenci: van empènyer el cotxe, connectar cables. El motor va tossir i va arrencar. Clara va buscar diners, però el més jove va negar amb el cap:
—No cal.
En allunyar-se, un d’ells va mirar enrere:
—Tant de bo algun dia valguem més que la vostra por.
Clara va sentir el pes d’aquestes paraules mentre la pols s’empassava les seves figures. Les monedes a la seva mà cremaven com culpa.
Pinela