Alguna vegada havia sentit que escriure era semblant a cuinar, un havia de tenir una vaga idea de quin volia que fos el resultat però no fer-se gaires il·lusions que el producte fos exacte. En el procés podia cremar-se, o quedar molt salat, o simplement que la reacció no fos homogènia; el que a alguns els entusiasmaria, d’altres ho podien trobar horrible.
Em vaig posar fil a l’agulla, vaig pensar en un tema que m’inspirés en aquell moment, vaig obrir un nou document a l’ordinador, em vaig asseure recta i vaig respirar profundament. Vaig recolzar les mans al teclat, a punt per atrapar la inspiració, quan, de sobte, em va atacar una gana urgent inajornable que em va obligar a deixar-ho tot per a un altre moment.
Lucrecia Rius i Taulet