El guardià del tresor

El drac va deixar anar un últim bram i es va desplomar a terra. L’Alfons va deixar caure la seva espasa ensangonada i va córrer cap al tresor. Era ric! Amb l’alè encara entretallat, va estendre la mà i va agafar un grapat de monedes. Un somriure es dibuixava a la cara quan va començar a sentir una sensació de formigueig a la mà. Va deixar anar l’or i astorat va veure com començaven a sortir-li escates. El formigueig va continuar estenent-se per tot el cos, brotant més escates al seu pas. Les seves mans i peus ara eren urpes esmolades. No hi havia cap dubte, s’estava convertint en un drac. S’estava convertint en el nou guardià del tresor.

Neska

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *