No ploris ja més afecte. Ja no sé qui ets, dol veure’m així Si pogués transmetre-ho, avui et reconec, I dol veure’t així. Et busco i no trobo el lloc, encara que anés en blanc i negre veure’t allí. No hi ha passat en el meu present, ni present en el meu futur, està escrit i ja no es pot esborrar. Són imatges en ments, desolades i buides ja no sé on buscar. Si sabés jo el teu nom, recordar sense preguntar, per a fer-te somriure. Siluetes tan buides, cel·luloide apedaçat I Apagada sense avenir No hi ha passat en el meu present, ni present en el meu futur, està escrit i ja no es pot esborrar. No s’on buscar… Ánec |