Apagada

No ploris ja més afecte. Ja no sé qui ets, dol veure’m així 
Si pogués transmetre-ho, avui et reconec, I dol veure’t així.
Et busco i no trobo el lloc, encara que anés en blanc i negre veure’t allí.

No hi ha passat en el meu present, ni present en el meu futur, està escrit i ja no es pot esborrar. Són imatges en ments, desolades i buides ja no sé on buscar.

Si sabés jo el teu nom, recordar sense preguntar, per a fer-te somriure.
Siluetes tan buides, cel·luloide apedaçat I Apagada sense avenir
 
No hi ha passat en el meu present, ni present en el meu futur, està escrit i ja no es pot esborrar. No s’on buscar…

Ánec

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *