| Un dia més, com tots els que recordo darrerament, faig un salt i caic amb el meu paracaigudes. Al voltant meu, molts altres com jo. Veig, a baix, diminut, el meu destí, un petit poble de cases de pedra amb una plaça al centre, envoltat de muntanyes i arbres. Aterro, em poso dempeus i començo a buscar alguna cosa per defensar-me. Obro un cofre, aconsegueixo la meva primera arma i benes per curar-me les ferides. El meu primer rival. L’elimino ràpidament. Després en venen més. La tempesta ens envolta. Cada vegada es fa més difícil sobreviure. Quedem deu. Quedem cinc. Quedem dos. Aquí ve. L’enemic es descuida i ¡pam! Blanc. I desapareix. ¡Victòria magistral! Una altra partida guanyada al Fornite. Ludito06 |