Malgrat la meva timidesa, amb una copa de vi la conversa fluia com si fossim vells amics.
La seva intuïció i agudesa mental em van atrapar d’entrada. Ho discutia tot amb un punt de vista original, era excèntric i tremendament interessant. Em va dir que era pintor i aleshores ho vaig entendre. La gent del mon de l’art té aquest bri d’originalitat que els fa tant atractius.
A l’entrar al seu estudi, un calfred em va traspassar l’espinada, el desordre, el munt de dibuixos de cossos desfigurats, les pintures obertes, els quadres d’una intensitat grotesca. Tot plegat em va provocar un fort malestar davant d’aquella ment pertorbada. Em vaig quedar muda, completament fascinada.
Va esclatar a riure i amb una tendresa inimaginable em va besar com mai ningú ho havia fet abans.
PARLANTDECONTES