Hi havia una vegada un home amb una esplèndida barba de la que estava molt orgullós. Tan presumit era, que un dia un mag se li aparegué i li digué: “Ara que la barba t’ha donat tants goigs és hora que ho porti a la resta. Però vigila, ta vida és ta barba; no la perdis”.
Des d’aquell dia si algú li arrencava un pèl de la barba veia acomplert el seu desig. La fama del miracle va recórrer tot el món, tornant en poc temps l’esplendorosa barba en un bigoti feixuc. Desesperat, l’home es dirigí a la gent: “Germans, controleu les vostres ànsies i deixeu que em creixi la barba, que si no pareu tant jo com els desitjos morirem”.
Però tothom volia veure acomplert el seu desig ja que, al capdavall, per a un mateix el seu cas és especial. Així que l’home morí, després de lamentar-se de la cobdícia que tant ennuvola el cor de la gent.
FRANCIS DE FRANCIS