Ell esperava quiet. L’havia observada durant tota la jornada, però calia ser pacient. Sempre havia estat molt cautelós, era del tot imprescindible no errar: existir, de fet, consistia en aquesta minsa decisió de conseqüències holocaustiques. Al cap d’unes hores, va arribar el moment. L’operació semblava complir les pautes habituals: aproximació, inspecció, extracció… però va cometre un error fatal. I l’error en la seva feina es paga car. Només per la diferència d’un segon hauria pogut sortir il•lès de la seva enèsima extracció. No fou així. Ara, aixafat en el coixí de la seva víctima, mentre les ales li perdien tota força, per fi ho comprenia: fou aquell desig incontrolat de voler el que l’havia condemnat a l’oblit. Però mentre una mà l’exprimia amb força, morí convençut que, si renaixés, tornaria a cometre exactament el mateix error.
Pseudònim: El trobador del Turó