Era una vegada, un petit ocell anomenat Xispi que vivia al parc central amb els seus pares i germans. Un dia d’hivern, la seva família va emigrar a un país més càlid i es va quedar sol.En aquells dies de soledat, l’agradava estar prop dels nens de l’escola bressol.Un dia va observar que la nena més petita, la Clara, va plorar quan li va caure el gelat que estava berenant. Xispi, sense dubtar-ho, s’hi va apropar i va cantar una cançó.La nena va canviar les llàgrimes per un gran somriure.Xispi havia trobat la seva missió: “fer somriure als nens de l’escola bressol”.Els nens l’adoraven. Xispi havia trobat una nova familia; ja no estaria mai sol.
Roure