I de sobte et sents sola. Una solitud dura, diferent i estranya. Una solitud que et provoca vertigen i una certa angoixa.I de sobte la vida et dona un cop, un bon cop, els teus pares ja no hi són, se n’han anat persempre. Aquella casa on tornar, aquella llar on et rebien amb els braços oberts, on sempre eresesperat, volgut, hi anessis guanyador o perdedor, aquella casa ja no hi és, no existeix, se’n vaanar amb ells. Ets orfe….i és que sents que ningú t´estimarà com abans, ningú et trucarà com abans, ningú hi serà comabans. Ningú mai t’esperarà amb tant d’amor. Mentrestant, estimarem, trucarem i esperarem els que encara hi són o vindran.
Tuki