Va baixar del bosc quan la neu ho va cobrir tot. No va atacar ni fugir. Només avançar, amb la fam als ulls.
Els cérvols el van cridar assassí. Els ocells van alçar el vol. Els senglars li van mostrar les urpes: «No hauries d’haver vingut».
Els homes el van acorralar a la plaça. L’observaren, esperant que es llancés. Però ell només els va mirar. No va abaixar el cap. Va caminar deixant petjades vermelles a la neu. La gent es va ajuntar amb forques i pals.
Llavors, ell va alçar el musell i va udolar. No fou un udol solitari, sinó una crida esgarrifosa, plena de fam i ràbia.
I des del bosc, dels turons, de les ombres, la nit es va omplir de dents.
Aquella nit, la seva ramada va menjar.
Pinela