Em trobava dormint quan un so ensordidor em va desvetllar per complet. Em vaig llevar del llit d’un salt, atordida i espantada. Vaig baixar a la cuina, el so era més llunyà, però encara se sentia. Semblava una sirena. Vaig anar al saló a mirar per la finestra, tot semblava tranquil. Llavors vaig pensar en els nens, vaig pujar correntsa l’habitació. Tot i que allà el so era més fort, els nens dormien profundament. Vaig començar a acostar-me cap al so. Quan em vaig trobaral llindar de la porta de la meva habitació, el so esva apagar sobtadament. Allà es trobava el meu marit, amb el mòbil a la mà, que em va dir “la propera vegada apaga´l abans de començar a córrer per la casa”.
Lupita