La pluja cau sobre l’Estany de La Guinardera. Cada gota forma un cercle a l’aigua, efímer i perfecte. Cada cercle, un record. En Quim, des de la bora, els mira i recorda.
Un cercle: un petó sota els porxos del carrer major.Un altre: el cafè a la plaça de l’Estació.Un més: una nit mirant el cel des del Turó de Can Mates.
Quan el temporal arrenca, desapareixen el cercles i entén que alguns records, com l’aigua de pluja a l’estany, es dilueixen però no es perden.
S’aixeca i decideix què alguns cercles mereixen una oportunitat per seguir creixent.
Nin64