Dos-cents mil trenta-quatre, dos-cents mil trenta-cinc, dos-cents mil trenta-sis…
El vell escanyapobres anava comptant amb avidesa la ingent quantitat de monedes que li arribava com riuada. Sempre havia viscut, únicament per amassar diners, trepitjant a tot i a tothom, aprofitant-se dels més febles. I ara se li acumulaven per tot arreu.
Les hores passaven. Un milió dos mil catorze, un milió dos mil quinze….
Les seves forces anaven minvant. Amb els dits entumits, ja no podia més. Alçà la mirada. La porta de l’estança s’obrí i un traginer descarregà un enorme sac estavellant-lo contra el terra. El dringar del seu contingut el va estremir.
– Compta, compta, maleït! I benvingut a l’infern!
Cheto