| – Mira, petita meva, – va dir el pare. Així és com anomena la seva filla, la seva Torre Eiffel! – Aquest club d’hoquei és magnífic! els dos jugarem al llac gelat durant la meva jubilació, com abans! Com li agradava patinar amb el seu pare quan era petita! – Veus la caseta al costat del llac? Ella és meva. El pare assenteix cap al mirall platejat de les aigües tranquil·les del llac i, al costat, una barraca amb fum damunt del seu sostre. – Allà estarem contents amb la mare, per la nostra jubilació! El pare, la mare acaba de morir… i, a més, tu també fa setze anys que estàs mort! Turandot |