| Li havien dit que si sempre seguia la paret de la dreta mai es perdria en un laberint, però aquest no havia estat el cas. Era un tipus despert i havia de seguir unes indicacions senzilles i, contra tot pronòstic, estava desorientat. La seva guia havia desaparegut i la resta de línies de colors el confonia. No sabia si portava allà dins uns minuts o vàries hores. El soroll d’una porta va fer que apartés la mirada de l’arc de Sant Martí pintat a terra, i la va veure. Era un àngel que vestia de blanc impol·lut i que de ben segur seria la seva salvació. Es va apropar per preguntar-li amb un fil de veu: “Les consultes externes?” Noa |