| “Segui en aquesta sala i esperi que diguin el seu nom” va dir la recepcionista. Li va fer cas i es va asseure davant la mirada indiscreta dels altres candidats. Però no li va importar. Ja estava prou nerviós. Feia molt de temps que no trobava feina. Enrere van quedar els anys en què podia protegir tot un regne… Ara els seus contractes amb sort duraven un dia. Com aquell que va trobar per Sant Jordi, o aquell altre en un mercat medieval. Tot i que aquest últim no havia acabat bé. Sense voler va calar foc al lloc. Per això s’havia apuntat a un curs de mindfulness i esperava poder-se controlar millor. Ser drac era cada cop més difícil. Neska |