| No tinc veu. No més. Des que vaig inhalar un ghépar en el meu darrer somni de la nit. Va passar quan acabàvem d’arribar a Espanya. El ghépar era bonic, gran i lleuger. Com una bombolla flotava per sobre del meu cap. Vaig sospirar admirant-lo i, per casualitat, allí em va entrar amb aire. Es va posar còmode per dins: el seu coll a la meva gola, els seus ulls darrere dels meus ulls, les seves potes als meus braços i cames. La meva vida ja no és la mateixa. Ballo com una… ghéparda. Pinto i dibuixo, però… les meves paraules es limiten al que cal. Alguna vegada has intentat parlar amb un nus de pell a la gola? Turandot |