| M’he adonat de la sensació de quietud generalitzada dels diumenges. Gent caminant sense pressa pel carrer, finestres obertes des de les quals s’escolten converses pausades, nens donant els últims cops a la pilota abans de sopar. Sento que tothom es posa d’acord per a aprofitar aquestes últimes hores de tranquil·litat que només els diumenges posseeixen. I per això m’agrada sortir al carrer, perquè sents la calma que es genera amb tothom buscant els seus últims moments de pau, abans que el dilluns ens arrossegui a tots de nou al terratrèmol de la rutina. Aquests passejos em fan gust d’esperança, una serenitat compartida en la qual ens reafirmem que aquesta la podrem tornar a sentir el cap de setmana que ve. Irulan |