| En Llorenç no volia que s’acabés l’estiu. Sabia que ella se n’aniria i li feia molta pena. Assegut al seu jardí, va fer un glop al seu te i va mirar als costats. Encara no hi havia rastre d’ella. Segurament hauria sortit a buscar una mica de menjar. Va recordar el primer dia que la va veure, en començar la primavera. Ell feia setmanes que no sortia de casa. La mort de la seva Antònia li havia deixat un gran buit. Però aquestes noves visites li havien tornat una mica d’il·lusió. Just quan anava a fer un altre glop, va escoltar un cant llunyà. Era ella! L’oreneta havia tornat. En Llorenç va tornar a desitjar que no acabés l’estiu. Neska |