| Sentia com s’acostaven a la cova les passes d’una nova presa. Aquest cop es tractava d’un home temerós i desorientat. Tant de bo fós molsut i li omplís la panxa durant una setmana. Utilitzant la llegendària magia telepàtica dels dracs, encisava a les preses per després engolir-les d’amagat, però últimament només enganyava grangers i viatgers que no tenien ni un gram de greix. Sentia l’olor d’argila fresca a les seves mans, segurament es tractés d’un terrisser i aquests tampoc solen menjar copiosament. Ja n’estava fart de capturar gent escarrencida amb la carn fina fins els ossos. Hauria de cambiar d’objectius i encantar algun humà més suculent. Un que tingués la carn tendra, jove i plena d’esperança. Una princesa estaria bé. Sagutxu |