Un altre cop una fiblada de dolor al ventre. La botifarra i els ous d’aquell migdia no li havien sentat be. Ja l’havia avisat la Margarida que no s’endugués les sobres de la festa i ara guaiteu-lo, corrents per trobar un arbust entre els camps d’oliveres. Va trobar un racó amb poques branques per amagar-se, on la llum de la tarda no s’hi filtrava i, treiense la faixa amb presses, es va acotxar separant bé les espardenyes per no tacarles. Alliberant les molèsties va sentir uns crits d’excitació des del poble. Apartant les fulles va veure la gent emocionada corrent pels carrerons cap a les afores. Una misteriosa caravana d’exòtics estrangers s’acostava desde l’est i ell s’ho estava perdent. Sagutxu |