| Com que gnoms de jardí?! —xiuxiuejes, indignadíssim. —Com els agrada reduir-nos a simples gnoms de jardí. Com si no existissin els gnoms espacials! I els de piscina! I els de ciutat! Ja n’hi ha prou de tanta desconeixença! —pares un moment a redreçar-te el barret. —I a sobre, el vermell em queda fatal! El proper cop que m’assignin a un jardí, truco el sindicat. A mi, un llibreter! Quina indecència! Esbufegues, mantenint-te a l’ombra. Ja s’ha vist el que els hi fa el sol a aquests barrets vermells horribles. Que, a sobre de ser lletjos, es destenyeixen! Simplement indignant. Renegues en gnòmic una mica més, eixugant-te la suor. “Hauran de preocupar-se per aquestes coses els humans?”, penses. Qui sap! Gnom Indignat |