Cada matí a la Princesa li agrada prendre tranquil·lament el café amb llet abans de sortir de casa cap a la feina. Aquells minuts de calma, asseguda davant la tassa vermella, fumejant, remenant i mirant a l’infinit; el café fort, els pensaments que es dissolen dins la tassa. Després s’atansa sigil·losament a l’habitació del Cavaller, tan petit ell, tan vulnerable encara; l’espia, se li acosta i li fa un petó. Per un moment percep el seu somni: ell ha crescut i lluita per protegir-la, del Drac, de la gent que li vol fer mal. Però el Cavaller encara és petit, la seva espasa és de joguina i les batalles que pot lluitar són de fantasia, de cotó de sucre. La princesa surt i, abans de marxar, es col·loca l’armadura. El Drac l’espera a fora en forma de fòbia, de terror als espais grans i a la gent.
BALDUFA