Un manyoc d’emocions et recorren l’espinada, pràcticament barallant-se per provocar la primera reacció física. Els ulls se’t neguen de llàgrimes i la pell se t’eriça pràcticament a l’instant. Aguantes la respiració. Les parets comencen a giravoltar al teu voltant, però et continues aferrant a la teva realitat, tot i que no ho sigui. De real, vull dir. No et pots permetre parar en aquest moment, no mentre el temps segueixi passant dins de la història. Els ulls recorren amb avidesa les paraules tintades sobre el paper. La tensió creix, el cor batega amb força, les llàgrimes t’ennuvolen la vista i les mans… Intentes que no tremolin massa. Rellegeixes l’última frase, l’última línia, exhales. Agraïments. Passes la pàgina i et trobes amb només una última fulla en blanc. A poc a poc, amb cura, tanques el llibre i el deixes davant teu. Llavors, amb els ulls encara molls, la pell de gallina i l’ànima sacsejada, atanses la mà per tornar-lo a començar.
BRI