Soc una persona que s’avorreix molt. Quan no puc dormir m’avorreixo, quan estic a classe m’avorreixo, quan llegeixo m’avorreixo.
Quan m’avorreixo, sobretot a la classe, me’n vaig al núvols. Allà tinc un món sencer ple de pensaments i records; mentre els miro, gaudeixo, m’entretinc. Puc passar molta estona allà a dalt, m’ho passo bé.
Però quan la professora em diu o em pregunta alguna cosa, he de baixar i tornar a la classe, tornar a avorrir-me de nou. Llavors la professora em pregunta si estava a la lluna de València, però li dic que no, que estava als núvols.
CRISSANTA