Cada dia et veig sortir de l’institut. Vull apropar-me a saludar-te, però sóc massa tímid per a fer-ho. Només, sóc capaç de veure’t des de lluny.
Ets tan bonica quan somrius, que hi ha dies que em ve tantes ganes de poder creuar unes paraules amb tu, que m’imagino les diferents maneres de xocar amb tu. Només amb la intenció de poder dir-te un “Perdó” o un “Hola”. Però, sento que el 99,99%, jo no t’agradaré. Així que, prefereixo veure’t des de lluny.
Espero no penedir-me mai, però res té sentit. Perquè ja m’estic penedint en tot el moment.
LYN