Et lleves amb la teva precisió militar a les 5 com cada dia, vas cap al teu bany personal i després de la dutxa freda de sempre et disposes a afaitar-te. És en aquest moment quan et sembla percebre quelcom estrany. Quan et mires al mirall per començar a passar la navalla (tu ets un mascle, ho fas amb navalla com tota la vida), te n’adones que els miralls del bany semblen haver-se multiplicat i et veus reflectit infinitament però també de les formes mes grotesques i quasi angoixants que et puguis imaginar, alt, baix, gras, prim, viu, mort, podrint-te enmig del no res, buscant menjar entre deixalles… Et comences a posar nerviós, TU, l’home d’acer… Et passes aigua per la cara per treure la crema i sortir d’allà perquè no t’hi trobes a gust però el cas es que no trobes la sortida per culpa dels infinits reflexos de tu mateix. Et despertes suant t’acomodes en els teus llençols de la millor seda d’importació i et preguntes: què has fet Vladimir Vladimirovitx, què has fet?.
ERIC CID