Porto anys enmig aquesta illa deserta i ningú m’ha vingut a buscar. Després de l’accident d’avió, tots són morts menys jo. Quan aixeco al cap solament hi veig soledat. He provat totes les solucions, però les ones no em deixen marxar.
Estic cada cop més cansat, pel meu cap em venen les ganes d’aclucar els ulls. Per això, he de reconèixer que ho vaig intentar. Però la manca de material no em va deixar. Per aquesta raó, una esperança ha vingut al meu cor. De sobreviure i intentar-ho abans de morir sol.
Un rai vaig crear i em vaig llençar a la mar. Dies remaré per intentar trobar un vaixell que em torni cap a casa amb companyia dels meus familiars. I, finalment, parlar de penes i alegries amb tots aquells que van estar amb els meus pensaments nit i dia.
THE POSTIMASTER