Amb els petits arbres col·locats sobre pedestals i disposats en fileres al voltant de la paret frontal i la del fons, com si fos un passadís, la zona dels bonsais no presentava gaires amagatalls. L’Amèlia s’aturà en sec i rumià, durant uns instants, el que estaria a punt de succeir. No tenia més de 15 segons per trobar la sortida d’aquella sala, abans de que els agents de seguretat l’enxampessin. A l’esquerra, per sort, hi havia una porta. Vacil·là una mica al obrir-la i entrà. Ara s’ubicava al pavelló central del museu. La sortida principal estava a uns deu metres. De sobte, va escoltar a algú parlant per walkie-talkie i, d’una revolada, es refugià darrera d’una de les plantes que envoltaven el pavelló. Passats uns minuts, aconseguí sortir del museu sense ser vista i desaparegué pels carrers de Manhattan.
JASON BOURNE