Tanta paperassa em fa perdre l’oremus!
D’un rampell l’engego a pastar fang tot escampant-la per arreu. Quin desori.
Penedida i a desgrat, l’arreplego tot seguit del terra. L’apilo. L’arrenglero.
I llavors la veig: la pàgina insurrecta escapolida del meu llibre vital. Número 666.
Vet-ho aquí, t’he enxampat, trapella!
No entenc per què t’entossudeixes a tornar-me a lloc! s’exclama ella.
Ras i curt, perquè ets la meva vida escrita. T’he de bressolar per ser jo. Si et volatilitzes… jo em perdré pels amagatalls més tenebrosos de l’existència; però si t’aixoplugo, la vida m’encisarà amb paraules dites i escrites amb la tinta de la llum del sol.
Arlet Margot