Estirada sobre l’herba, sento la frescor de les fulles humides al clatell, a l’esquena, al tou de les cames. La nit encara manté l’escalfor d’aquest llarg i xafogós dia d’estiu. L’aire dens m’acarona el cos i m’omple els pulmons d’un fluid tebi i amorós. Respiro relaxada, compassant el ritme als pensaments banals que arriben, resten uns instants i desapareixen. Miro el firmament sense veure’l. Un escenari infinit i plaent. De cop, passa un estel fugaç. El cap se m’omple d’anhels inabastables i frustrants que em provoquen un gran desassossec. No ho dubto ni un instant. Tanco els ulls i desitjo amb totes les meves forces no tornar-ne a veure mai més cap.
Oikos