Jo no era normal. Sí, això he dit: no normal. Per què? Doncs molt simple,
alguna vegada t’has imaginat salvant el món? La meva vida era bastant més
complexa. No he salvat a la Terra d’una nau d’aliens o d’un pallasso assassí,
però si que us heu salvat a tots vosaltres; jo, pel contrari sobrevolo les vostres cases, assegurant-me de que no hi hagi perill. Ara ve la pregunta de l’any: per què no em pots veure. Apa! Doncs això es culpa teva. Has alguna vegada mirat cap a dalt? Has pensat en mirar el cel? I si ho fessis? T’has preguntat en deixar de mirar el terra i aixecar la mirada per somiar, per ser un nen i gaudir de la teva infància? Si no, jo t’ho dic: I si paressis? El món passa com un bòlid, aprofita-ho ara que pots. Perquè tots som estranys, tots som diferents.
Ikara