Les fulles dels arbres bressolades per l’oreig son aleteig suau de papallones cercant repòs. Hi ha flors vinclades pel pes de la bellesa que miren a terra esculpint un perdó. El silenci ho aclapara tot quan el vent calla.
Només una música monòtona i constant trenca la mudesa de l’entorn. És el riu d’aigües nítides. És una aigua que acaricia el silenci quan tot és callat.
En el camí hi ha una verdor incerta, s’escampen grapats d’herbes molt llargues i suaus en un sòl fèrtil i ric. Són cabells de fades que dormen sota terra? Son les seves cabelleres verdes bufegades pel vent? Potser descansen de dia per vetllar de nit les criatures del bosc.
Això és un secret de la mare Terra.
Pseudònim: Mar Àrtic